"Aquesta història passa en un bosc. Un bosc amb pocs troncs i poques fulles, fet de ciment i totxos. Durant el dia, i sobretot quan hi ha bona llum, els seus habitants viuen en pau, cadascú a casa seva. En un racó d'aquest bosc viu una nena que es diu Mireia."
Així comença "La Caputxeta Vermella" d'Aaron Frisch i Roberto Innocenti. Una Caputxeta que viu als afores d'una gran ciutat. El camí fins a casa de l'àvia són carrers i carreteres plens de cotxes, motos, graffitis, cartells, policia... i un centre comercial que es diu "El Bosc" on la Mireia es perd enmig de colors, música i joguines.
Una mica espantada, troba un home fort, amb jaqueta de pell, ulleres de sol i moto, que l'acosta a casa de l'àvia en un vespre plujós. Però quan arriba la nit , la Caputxeta no ha tornat a casa i la policia arriba a la vella roulotte de l'àvia. Potser ja és massa tard... o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada